Està clar que no hi havia millor manera de començar aquest bloc que amb San Josex. Els motius són varis: la seva música, la seva naturalitat expressada tant en les lletres com en la seva actitud, que és de l’Empordà i que en valora el paisatge i el tarannà i que, tot i que no ens coneixem personalment, tenim amistats comunes…
Sincerament crec que San Josex és una figura clau de la nova generació de músics del nostre país, juntament amb Joan Miquel Oliver, Refree, etc. Tot i que no fa grans proclames radicals, per mi la seva obra té un gran contingut polític, en el sentit que transmet d’una manera molt natural i sincera la manera de ser, viure i sentir de la gent del carrer, de la gent senzilla, i que sovint ell situa a l’Empordà. Sense ser un músic pretensiós defensa amb dignitat allò que ens identifica i ens caracteritza, donant-li el valor que es mereix, i per això és tan fàcil sentir-lo tan proper. Tota una declaració d’intencions davant l’onada globalitzadora actual. Bé, almenys així l’entenc jo…
No perdeu l’oportunitat d’escoltar el seu darrer disc “Temps i rellotge”, i visiteu el seu bloc http://bloc.sanjosex.com, la seva web www.sanjosex.com o el seu mypace www.myspace.com/sanjosex i així tindreu una visió global de la seva obra. Val la pena, us ho asseguro. Mentrestant us deixo amb dos dels seus vídeos: “Temps o rellotge ” i “Polvorons amb mel”, potser algú de vosaltres hi troba cares conegudes…

3 Comentaris
Hola Xavi,
Gràcies per aquests comentaris tant acertats!
Endavant amb el bloc.
Salut!
SX
Ep Xavi! Estic absolutament d’acord amb tot el que comentes. Crec que no hi ha cosa més valuosa en tota manifestació artística que transmetre allò que un és, i fer-ho de manera natural, sense artefactes. En un llibre que estava llegint aquests dies hi apareix un comentari d’un tal Guansé, de 1938, que es pregunta “si a vegades no val més que l’aplaudiment universal, l’amor acrisolat de tot un poble”. Doncs això.
m’encanta San Josex!!!!!! Aquest estiu, a la platja de Tavernes de la Valldigna, em va encantar.