Excursió: La Vall del Llèmena (El Gironès)

La intenció d’explicar les excursions en aquest bloc és per donar a conèixer les rutes. Aquesta vegada això és impossible, més enllà de dir que vam resseguir tota la vall, sortint i arribant a Sant Martí de Llèmena. Aquesta vall queda una mica perduda, just al límit de la comarca del Gironès amb La Garrotxa, i té una extensió de 45 kilòmetres, que vam recórrer en dos dies. Fins fa poc aquesta vall era totalment desconeguda per mi, però darrerament l’he pogut començar a conèixer una mica, i encara em sorprenc de com hi poden haver racons tan macos com aquest en una comarca com el Gironès. Esperem que continuï per molts anys així de maca!

No puc explicar gaire cosa més, doncs la ruta no està indicada ni sobre el terreny ni a cap guia d’excursions. La vam poder fer perquè anàvem acompanyats amb gent que viu a la zona i que l’havien el·laborat a partir de mapes, proves i experiments (gràcies Pablo!)

Tot plegat va ser una molt bona experiència, i més tenint en compte que anava acompanyat d’enginyers forestals, agrònoms, ambientòlegs i fervents defensors del medi ambient i excursionistes experimentats. Això sempre ajuda a aprendre coses de l’entorn i a empapar-se d’aquests valors tan necessaris avui dia. Els dos dies de durada van estar plens d’anècdotes, amb pluja intensa, relliscades en mig del fang, observació de plantes i animals diversos, carn a la brasa per llepar-se els dits, vistes de postal, bonics refugis i ermites, i passant d’adorar el nostre líder (cantant allò de “follow de leader, leader, leader”) a orquestrar un intent de sublevació (cantant “follate al lider, lider, lider”) en moments de crisi i pluja.

Al llarg de la ruta es pot observar el paisatge de diferents comarques, tan de la Garrotxa (magnífiques fagedes no massificades) com del Pla de l’Estany, veient a uns quants kilòmetres més enllà l’Alt Empordà, amb el golf de Roses i l’Albera al fons. Així, els que portaven bones màquines fotogràfiques van fer unes fotos excel·lents (no és el meu cas…), posant-me en un compromís a l’hora d’escollir-ne algunes per penjar en el bloc.

P.D. 1:Per la pròxima sortida prometo donar més indicacions de la ruta. Aquesta vegada és impossible.

P.D. 2: Encara no domino gaire això de penjar fotos i que em quedi ben maco, amb el text ben posat, etc. Per això en poso poques, tot i que n’hi havia un munt que valien la pena. No se perquè el que jo veig a la pantalla des de la que treballo no queda igual que el que es veu al bloc…En tot cas, aquestes dues són d’una salamandra, i una fageda maquíssima de la Garrotxa. Poso aquests links pels que, com jo, no en sabem gaire d’això d’animals i plantes…

Xabier Arzalluz a Girona

“No és un dels nostres, però el trobem a faltar”. Això és el que em va dir un bon amic quan li vaig explicar que aniria a una conferència de Xavier Arzalluz a Girona, i crec que és una bona manera d’expressar el que jo també sento. Certament Arzalluz és un conservador, catòlic, que no qüestiona els principis del sistema establert, i que ha donat cobertura als que torturen i empresonen a l’esquerra abertzale. Però malgrat tot això trobo a faltar les valoracions que sovint deixava anar per televisió, aquells dards ben afilats contra la lògica espanyola.

Malgrat tot això, Arazalluz també ha plantat cara a Madrid, ha estat en el centre del conflicte des de fa molts anys, i això l’ha convertit en un d’aquells homes que encarna la historia en el seu propi cos, un home d’aquells que se sap important, que la gent el mira, que la seva sola presència omple, que te aquell parlar propi dels que han passat pels jesuïtes bascos (com tota la vella guàrdia del PNB i un bon grapat d’intel·lectuals bascos)….

Amb un parlar plàcid però ferm, Arzalluz ens va deleitar el dijous 22 amb una conferència d’una hora de durada on va fer un repàs als països europeus que han sorgit en el últims 20 anys a Europa basant-se en el dret a l’autodeterminació, i com tota la classe política europea, entre ells gent com Felipe Gonzalez i Aznar, han reconegut oficialment sense problema. Va explicar quins serien els propers passos pel Pla Ibarretxe, les raons de la persecució policial-judicial a l’esquerra abertzale més enllà de la falsa excusa del “terrorisme”, i va deixar clar que qui aixequi massa la veu contra Ibarretxe dins del PNB té els dies comptats. Tot això barrejat amb un munt d’anècdotes de la política que es fa als passadissos i als despatxos del congres espanyol. Sí, va ser clar i contundent, com de costum.

S’accepten totes les crítiques que es vulguin contra ell, i no tinc perquè excusar-me per anar a un acte d’un personatge que molts considerem com un traïdor a la causa que diu defensar, però fins hi tot es poden aprendre moltes coses escoltant aquells qui no pensen com un mateix.

Continua el viacrucis de l’aigua

El meu desengany amb els polítics està arribant a uns límits insospitats. Ja sabem com són, però és que últimament estan deixant el llistó molt alt amb el tema de l’aigua.

Ara resulta que en Narcís Piferrer, gerent del Servei d’Aigues de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. ha anunciat en una entrevista a Radio Girona que ens els propers mesos el rebut de l’aigua pujarà. La raó? “Al loro…” com deia Laporta… Resulta que actualment el consum d’aigua d’aquests municipis ha baixat als nivells de l’any 1999, tot i que la població ha augmentat amb 25.000 habitants més (…i algunes indústries que no comptabilitzen), i segons en Narcís Piferrer això vol dir que els ingressos del servei d’Aigues han disminuit considerablement mentre que les despeses en personal i manteniment són les mateixes!!! Carai, quina clarividència, quin geni matemàtic que és aquest home!

És ben curiós, doncs el mateix Narcís Piferrer es dedicava a enviar cartes el mes de març de 2008 demanant un estalvi d’aigua la població. Suposo que en aquell moment de treball intens se li deuria passar per alt afegir a la carta quelcom de l’estil de “… però això sí, vagin preparant la cartera perquè de pagar, pagaran igual o més, tan si estalvien aigua com si no…”. Sort que la resposta popular no s’ha fet esperar, i com a mínim la indignació ja s’ha estès a la xarxa, i suposo que el portarà a algun tipus de rectificació o, seguint el seu estil, de mig engany o manipulació.

Una altra cosa que no entenc és: si com que baixa el consum ha de pujar el preu del litre, perquè no van baixar els preus quan el consum era més alt? I com és que el preu dels pisos no baixava quan la demanda era tan alta?… aquí hi ha alguna cosa que falla.

Fa pocs díes l’Ajuntament de Celrà va impulsar la creació d’una comisió oberta a totes les forces polítiques, entitats i ciutadans del poble, per tractar el tema de l’aigua. Primer per començar amb un estudi i analisi de la situació actual, i posteriorment per fer un treball pedagògic per fer un ús racional d’aigua i aplicar noves mesures. La iniciativa és molt bona, i per això la CUP hi estem participant. Ara bé, si aquest estalvi d’aigua ha de portar a pujar les taxes potser que ens ho fem mirar tots plegats.

Aquest país m’encanta!!

PopArb 2008

El PopArb és el meu festival preferit dels Països Catalans, i aquesta setmana han anunciat la programació de l’edició d’enguany (ué!). Al PopArb hi vaig anar per primera vegada l’any passat i sincerament, vaig disfrutar com feia temps que no feia, sortint d’allà amb un somriure d’orella a orella. Hi vaig veure per primera vegada grupassos com Joan Miquel Oliver, San Josex (brutal!), Quimi Portet (qui tip de riure!!) o Love of Lesbian (que bons i que poc reconeguts!).

Aquest any, però, també podrem veure bons grups, i alguns també m’agraden molt, com Mishima, Sanpedro, Sisa, L’Orquestra Fireluche (quins tius més bojos!), Conxita, Roger Mas (UN CRACK) o Madee (l’últim disc és molt bo, i la cançó “Transference 2″ una joia que podeu escoltar al seu myspace) . En canvi, a Facto de la Fe i a en Guillamino els tinc, per dir-ho d’alguna manera, una mica entravessats…

Alguns dels motius que fan que consideri el festival d’Arbúcies com el millor del nostre país són:

• Es dedica a difondre exclusivament la música feta a casa, independentment de l’idioma en que es canti. És clar que jo també escolto coses de fora, però ja n’estic ben tip de buscar coses de qualitat en més enllà dels Pirineus. Aquí tenim un munt de bons artistes i sempre han de lluitar contra la invasió anglosaxona…

• No pretén ser el festival més gran del mon: existeix una competència brutal entre diferents festivals més o menys similars (summercase / primavera sound / Benicàssim, etc) que, curiosament, tots volen ser els més alternatius i independents, i per aconseguir-ho intenten portar el grupillo del moda del moment a Anglaterra i més gent que el festival del costat. Quina incoherència, no? El PopArb està totalment al marge d’això, doncs el recinte és molt petit, posant a la venta no recordo si 1500 ó 2000 entrades. Sí, senyor!!
• Perquè porta el pop de qualitat a un petit poble. Diuen els tòpics que el pop indie és per la ciutat, i a Arbúcies demostren que això no és així.

… i així podria continuar una bona estona. Poso uns quants enllaços a alguns dels grups que més m’agraden dels que hi tocaran aquest any. A disfrutar!!:

Anímic
Conxita: des de la seva web us podeu baixar el seu disc lliurement!!
Dj Phil Musical
El petit de Cal Eril!
Facto Delafé y Las Flores Azules
Guillamino
La Banda Municipal del Polo Norte
La Casa Azul
Linn Youki
Madee
Manos de topo
Miqui Puig Dj
Mishima
Orchestra Fireluche
Roger Mas
Sanpedro
Sisa + Acapulco All Stars

Ja ho sabeu, el 27 i 28 de juny ens veiem a Arbúcies!

Nous enllaços

Avui poso un parell d’enllaços i us explico el perquè:

Primer, el de l’Assemblea de Joves de Celrà. No crec que facin falta moltes explicacions, doncs resulta força obvi. És una entitat de Celrà que organitza les seves activitats, ja siguin d’oci, culturals o de caire polític (o tot a l’hora!!). Donen “vidilla” al poble, i deixen per terra aquells arguments, que no són ni neutrals ni objectius ni certs, de que el jovent passa de tot. Tant de bó existís una Assemblea de Joves a cada poble!

També poso un link amb el bloc d’en Joan Jubany. Reconec que a vegades m’agrada passar estones mirant diferents blocs de la xarxa, i aquest és un dels que més visito. En Joan Jubany milita a la CUP de Mataró, una de les CUP de referència dels Països Catalans, almenys des del meu punt de vista. M’agrada Mataró, i entre que hi tinc algun lligam familiar de (super) lluny i que en Joan explica de manera senzilla, clara i sovint amb un toc d’humor el que hi passa, no puc deixar de visitar-lo de tant en tant. Últimament ha penjat bons artícles sobre el Casal de Joves de Cerdanyola, un acte públic sobre l’habitatge i el cas de Can Fàbregas que posen de manifest la hipocresia dels polítics de Mataró, que no són pas massa diferents dels de la resta de llocs. Tampoc us perdeu la secció “Batalletes”, boníssima!, ni la galeria de disseny, segur que reconeixereu alguns cartells o logos!!

Podeu trobar els dos enllaços a la columna de la dreta.