“No és un dels nostres, però el trobem a faltar”. Això és el que em va dir un bon amic quan li vaig explicar que aniria a una conferència de Xavier Arzalluz a Girona, i crec que és una bona manera d’expressar el que jo també sento. Certament Arzalluz és un conservador, catòlic, que no qüestiona els principis del sistema establert, i que ha donat cobertura als que torturen i empresonen a l’esquerra abertzale. Però malgrat tot això trobo a faltar les valoracions que sovint deixava anar per televisió, aquells dards ben afilats contra la lògica espanyola.
Malgrat tot això, Arazalluz també ha plantat cara a Madrid, ha estat en el centre del conflicte des de fa molts anys, i això l’ha convertit en un d’aquells homes que encarna la historia en el seu propi cos, un home d’aquells que se sap important, que la gent el mira, que la seva sola presència omple, que te aquell parlar propi dels que han passat pels jesuïtes bascos (com tota la vella guàrdia del PNB i un bon grapat d’intel·lectuals bascos)….
Amb un parlar plàcid però ferm, Arzalluz ens va deleitar el dijous 22 amb una conferència d’una hora de durada on va fer un repàs als països europeus que han sorgit en el últims 20 anys a Europa basant-se en el dret a l’autodeterminació, i com tota la classe política europea, entre ells gent com Felipe Gonzalez i Aznar, han reconegut oficialment sense problema. Va explicar quins serien els propers passos pel Pla Ibarretxe, les raons de la persecució policial-judicial a l’esquerra abertzale més enllà de la falsa excusa del “terrorisme”, i va deixar clar que qui aixequi massa la veu contra Ibarretxe dins del PNB té els dies comptats. Tot això barrejat amb un munt d’anècdotes de la política que es fa als passadissos i als despatxos del congres espanyol. Sí, va ser clar i contundent, com de costum.
S’accepten totes les crítiques que es vulguin contra ell, i no tinc perquè excusar-me per anar a un acte d’un personatge que molts considerem com un traïdor a la causa que diu defensar, però fins hi tot es poden aprendre moltes coses escoltant aquells qui no pensen com un mateix.
