La intenció d’explicar les excursions en aquest bloc és per donar a conèixer les rutes. Aquesta vegada això és impossible, més enllà de dir que vam resseguir tota la vall, sortint i arribant a Sant Martí de Llèmena. Aquesta vall queda una mica perduda, just al límit de la comarca del Gironès amb La Garrotxa, i té una extensió de 45 kilòmetres, que vam recórrer en dos dies. Fins fa poc aquesta vall era totalment desconeguda per mi, però darrerament l’he pogut començar a conèixer una mica, i encara em sorprenc de com hi poden haver racons tan macos com aquest en una comarca com el Gironès. Esperem que continuï per molts anys així de maca!

No puc explicar gaire cosa més, doncs la ruta no està indicada ni sobre el terreny ni a cap guia d’excursions. La vam poder fer perquè anàvem acompanyats amb gent que viu a la zona i que l’havien el·laborat a partir de mapes, proves i experiments (gràcies Pablo!)

Tot plegat va ser una molt bona experiència, i més tenint en compte que anava acompanyat d’enginyers forestals, agrònoms, ambientòlegs i fervents defensors del medi ambient i excursionistes experimentats. Això sempre ajuda a aprendre coses de l’entorn i a empapar-se d’aquests valors tan necessaris avui dia. Els dos dies de durada van estar plens d’anècdotes, amb pluja intensa, relliscades en mig del fang, observació de plantes i animals diversos, carn a la brasa per llepar-se els dits, vistes de postal, bonics refugis i ermites, i passant d’adorar el nostre líder (cantant allò de “follow de leader, leader, leader”) a orquestrar un intent de sublevació (cantant “follate al lider, lider, lider”) en moments de crisi i pluja.

Al llarg de la ruta es pot observar el paisatge de diferents comarques, tan de la Garrotxa (magnífiques fagedes no massificades) com del Pla de l’Estany, veient a uns quants kilòmetres més enllà l’Alt Empordà, amb el golf de Roses i l’Albera al fons. Així, els que portaven bones màquines fotogràfiques van fer unes fotos excel·lents (no és el meu cas…), posant-me en un compromís a l’hora d’escollir-ne algunes per penjar en el bloc.

P.D. 1:Per la pròxima sortida prometo donar més indicacions de la ruta. Aquesta vegada és impossible.

P.D. 2: Encara no domino gaire això de penjar fotos i que em quedi ben maco, amb el text ben posat, etc. Per això en poso poques, tot i que n’hi havia un munt que valien la pena. No se perquè el que jo veig a la pantalla des de la que treballo no queda igual que el que es veu al bloc…En tot cas, aquestes dues són d’una salamandra, i una fageda maquíssima de la Garrotxa. Poso aquests links pels que, com jo, no en sabem gaire d’això d’animals i plantes…