Festival (a)phònica, Banyoles 2008

Arriba el bon temps i, ja se sap, els festivals comencen a rebrotar de nou. Fa uns dies us parlava del PopArb, i deia que és el meu festival preferit dels Països Catalans. Em mantinc fidel al que vaig dir, però avui voldria destacar un altre festival que any rera any s’està guanyant la meva admiració per la feina ben feta que fan. Us estic parlant de l’(a)phònica de Banyoles, que tindrà lloc a la capital del Pla de l’Estany del 25 al 29 de juny.

Aquest és un d’aquells festivals que manté un lligam amb un terrtori i una filosofia. M’explico. El Festival té la seva seu a Banyoles, i parteix de la iniciativa i suport local, doncs Banyoles és una ciutat amb una importantíssima activitat musical des de fa una pila d’anys (HHH, Kitsch…). No és com el Rock in Rio, que ara es fa a Lisboa gràcies als talonaris. Esperem que l’(a)phònica continui rebent suficient suport local per continuar sempre a Banyoles. D’altra banda és un d’aquells festivals que no pretén ser el festival més gran del món, i a mi això m’agrada molt, i per tant no competeix amb els dinosaures que tots coneixem. Es tracta d’un festival molt particular, encarat a donar rellevància a la veu dins del que és la música. És a dir, té una identitat propia i diferenciada. Presenten un cartell de qualitat i ben pensat, al marge de les modes i tendències del moment, amb un munt d’activitats paral·leles, que no se pas si tenen una rendibilitat econòmica massa gran, però que mostren l’entrega i el compromís dels organitzadors. Cal destacar també que la major part de concerts són gratuïts, i els que són de pagament tenen preus molt assequibles tinguent en compte l’status dels artistes.

Aquest any el cartell és realment atractiu, amb artistes de molta qualitat, com l’històric i imprescindible Raimon i Pedro Guerra, entre d’altres. També hi haurà espai pel pop més indie, amb un valor segur com Love of Lesbian i els locals i prometedors Praga. Sense oblidar, és clar, la important presència de la música folk (el Botifarra) i de les formacions gironines, com l’infravalorat Eduard Canimas o Ensemble l’Albera.

En definitiva, l’(a)phònica d’engunay es presenta com un espai on podrem aprendre coses noves, evolucionar i posar els nostres referents una mica més enllà del que teniem fins ara. Amb passió, compromís i bones maneres la gent d’Alter Sinèrgies estan construint una cita que cada any és fa més i més ineludible.

I sigui dit de pas, que n’aprenguin els moderns dels Primavera Sound, preocupats per que ja casi hi van més guiris que locals i perquè ja no saben on posar la massa de gent que hi va . Ells representen un model de festival que per mi no té massa sentit. Llarga vida als festivals de poble!!!