El Canigó és un dels noms claus dins de la cultura catalana. Pujar-hi significa molt més que un acte esportiu o de coneixement del territori. Per mi significa viatjar segles enrera, quan es va començar a concebir la nostra història com a poble, tot recordant el país que podríem ser però encara no som, doncs la mateixa divisó entre el Principat i la Catalunya Nord ens recorda en tot moment quina ha estat la nostra història. Si cliqueu aquests enllaços podreu trobar informació sobre la flama del Canigó i sobre el famós poema del Canigó escrit per Jacint Verdaguer l’any 1886.
El Canigó és la darrera gran serralada pirinenca abans d’arribar a la Mediterrània, del que només el separen 50 quilòmetres. La seva alçada és de 2784 metres, alçada que encara impacta més degut al contrast que fa la plana del Roselló a la banda est.
La ruta que aquí us proposo permet conèixer el conjunt del Massís del Canigó en dos dies. De fet, per pujar-hi hi ha diferents possibilitats, es poden fer tantes voltes com es vulgui o anar-hi de manera més directa. Aquesta no se pas si és la millor o la més maca, però en tot cas és la que vam escollir nosaltres seguint les pautes que en Luis Alejos explica en el seu fantàstic llibre Refugios del Pirineo- Rutas circulares, llibre que d’altra banda us recomano totalment i que podeu trobar en diferents biblioteques. Seguint-la podreu conèixer el conjunt del Massís del Canigó, no únicament el pic. El llibre diu que la ruta es fa caminant 4 hores i mitja al dia, però ja se sap que aquests bascos estan un pèl grillats, i les indicacions sobre el terreny parlen de 6 hores, molt més realista per la resta dels mortals.
La ruta comença al refugi de Merialles (1720m.). Per arribar-hi us heu de dirigir cap a Vilafranca de Conflent, seguir cap al petit poble de Casteil, i d’allà aneu seguint les indicacions de Coll de Jou (1725 m.). Alguns trams de la pista que porta al Coll requereixen anar amb compte o bé pujar-hi amb un tot terreny, tot i que fer-ho amb un turisme no és ni molt menys impossible., de fet al pàrquing n’hi havia uns quants. Arribats al Coll deixeu el cotxe en el pàrquing, i seguiu caminant baixant suaument pel sender senyalitzat amb les marques del GR10. De fet, durant aquesta primera jornada s’han de seguir sempre les marques del GR10, en direcció “Refugi de Cortalets”, on farem nit. Només fer les primeres passes trindreu ja les primeres alegries, ja que el paisatge és realment bonic, amb una vegetació molt frondosa i amb arbres molt grans. Ràpidament però, el camí es converteix en un ascens constant però suau, d’aquell que us va posant a to però no us deixa esgotats al cap de quatre passes. Trobareu també marques grogues que indiquen “La Volta al Canigó”: no els hi feu cas, ja que aquestes indicacions porten directament al pic, cosa que no ens interessa, i seguim sempre, durant aquesta primera jornada, les indicacions del GR10.
Foto: el refugi de Merialles, punt de partida de la ruta.
Foto: en ramon.
Anirem trobant petits recs i rius, com el del Cadí, ideals per aturar-se a fer una mossegada. Seria un bon lloc també per aturar-se i remullar-se una mica, però tot just acabem de començar i no ens convé. Llegeix Més »
