Arxius mensuals: Gener 2009

Primera experiència amb raquetes de neu i aprovat amb nota alta!!

La Vall d’Ascó està situada a l’extrem nord-est d’Òsca, molt aprop del límit amb Navarra. Vam passar dos dies al bonic refugi de Linza i des d’allà vam fer dues sortides per conèixer millor aquesta vall.

La primera sortida va ser per posar-nos una mica a to, comprovar que ens sentíem a gust amb les raquetes i perquè els que tenien experiència dins el grup ens donessin algunes instruccions bàsiques als més novatos. Durant aquest primer dia vam estar caminant pels boscos de les rodalies del refugi fins que la intensa boira que es va crear ens va obligar a tornar. Amb la tonteria però, ens hi vam passar ben bé quatre hores.

raquetes-0231Foto: el primer dia també vam crestejar una mica.

El segon dia el temps ja havia millorat i teníem les cames i l’esperit al 100% per fer la nostra primera ascensió. El nostre destí era el Chinebral de Gamueta (2329 m.), un cim de fàcil ascensió però d’una bellesa impactant. En algunes webs el descriuen com un bon lloc on perdre la por a les ascensions hivernals, i certament tenen raó.

La ruta es pot trobar molt ben descrita a internet, però bàsicament des del refugi de Linza (1340m.) heu de creuar el riu i dirigir-vos en direcció a l’estret Paso del Caballo, una curiosa obertura a la roca que es veu des del mateix refugi i que pujareu amb facilitat amb 15-20 minuts escassos. Aquest lloc també és utilitzat pels escaladors.

A continuació gireu a l’esquerra per un camí indicat i ben fresat, passareu per una fageda i arribareu al Paso del Oso (1650 m.), molt a prop d’un petit refugi metàl·lic. Allà ja tindreu unes bones vistes del refugi que apareixerà darrera vostre com una petita formiga.

raquetes-043Foto: fent camí cap al cim el refugi ja quedava ben lluny.

Just al vostre davant trobareu una forta pendent que de cop i volta us fa guanyar 350 metres d’alçada en poca estona, així que millor que us ho preneu amb calma.

Quan porteu unes dues hores (en total) la pujada es suavitza amb un petit pla. Des d’allà veureu espectaculars vistes tant del Pirineu navarrès com de l’aragonès, amb muntanyes escarpades i cims plens de neu. Continueu crestejant per un camí més que obvi i sense cap dificultat, continuant guanyant metres però ara de manera més suau.

El camí segueix igual fins a trobar una petita formació rocosa que obliga a descendir uns metres per guanyar-los altra vegada ràpidament i així encarar el tram final de l’ascensió, sempre crestejant sense perill. Al cap d’unes tres hores i mitja aproximadament arribareu al cim.
Per tornar al refugi altres excursionistes ens van comentar que hi havia l’opció de fer una volta circular però que pels que no ens coneixíem el territori ens podíem perdre ja que no estava gaire ben indicat. Així que vam decidir tornar pel mateix camí que havíem seguit per pujar. Això sí, amb l’avantatge que baixar amb raquetes és una experiència súper divertida que fa el camí molt més curt i agradable!!!

raquetes-052Foto: la baixada amb raquetes, un autèntic plaer.

La descripció que us explico aquí és senzilla, però és que el camí realment ho és. A més a més, és una excursió clàssica des del refugi, i els guardes us podran donar les indicacions que calguin, sobre el camí, l’estat de la neu, etc. Nosaltres vam trigar unes sis hores aproximadament, comptant algunes parades breus, tot i que aquesta dada és molt relativa en funció de l’època de l’any.

I si podeu, reserveu-vos almenys un dia per voltar per aquells bonics pobles de muntanya!!!

Buf!!! Per no tenir tele a casa estic prou al cas  de les poques coses que fan i m’agraden. Tot sovint miro la pàgina de ” TV3 a la carta“, i darrerament hi he trobat un parell de reportatges que m’han agradat molt i crec que poden agradar a tot aquell qui li agradi la natura, la cultura popular i Les Gavarres.

El primer documental és sobre les trementinaires i en Pius Font Quer. Les primeres són les dones de l’Alt Urgell que a mitjan segle XIX recorrien Catalunya aplicant tota classe de remeis casolans, fets amb herbes, naturals.  Si en voleu saber més podeu visitar la web del museu dedicat a elles. Per la seva banda, en Pius Font Quer va ser un dels botànics més importants del nostre país, i que va realitzar una gran tasca d’investigació i difusió de la nostra flora i les seves aplicacions. Personalment, tot i que el que jo conec d’aquest camp són quatre coses bàsiques, us puc assegurar que el món de la botànica cada vegada més me’nganxa més. Vaig començar amb les plantes silvestres comestibles, després els licors casolans, les plantes medicinals, i així a poc a poc…. espero que aquest documental us faci enganxar a aquest món tan apassionant!!!

Aquí podeu veure el documental. Dura una hora però val realment la pena!!! Sembla que wordpress avui no vol pujar videos, així que us deixo amb l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/913959

L’altre documental que m’agradaria presentar és sobre Les Gavarres. En altres entrades d’aquest bloc ja parlo de lo molt que m’agrada aquest massís, i amb aquest documental podreu conèixer els peixos que hi viuen. De fet, el Consorci de les Gavarres n’ha editat una guia, però el programa El Medi Ambient, de TV3, hi va dedicar un espai que farà les delicies d’aquells que ens estimem aquest particular racó ignorat per tanta gent!. Aquest és molt curt, i el podeu veure aquí:

Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/934619