Cada vegada que vaig al Cap de Creus aquest se’m confirma com un dels llocs més especials de Catalunya. En aquesta ocasió volíem visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes (510 m.), doncs en anteriors excursions per la zona l’havíem vist de lluny però mai hi havíem estat. Va ser, a més a més, la primera excursió una mica llarga que vam fer amb la nostra nova gosseta, la Nuga.
Aquesta excursió és molt fàcil de fer, i una bona alternativa per aquells que no volen agafar el cotxe, doncs es pot arribar al punt de partida amb transport públic, concretament amb el tren fins a Llançà. Nosaltres vam fer una excursió més o menys en forma de triangle, des de Llançà, pujant al Monestir, baixant a El Port de la Selva, i tornant a enllaçar amb Llançà per mitjà del camí de ronda, tot vorejant el mar. En total van ser 18′5 km, en unes cinc hores i mitja (sense comptar la parada per dinar ni la visita al Monestir).
El punt de partida, doncs, és a Llançà. Just davant de l’oficina de turisme trobareu les indicacions en direcció al Monestir, tot seguint el GR11 que coincideix en aquets tram. Just en el punt de partida, les indicacions parlen de dues hores i vint-i-cinc minuts per arribar al Monestir, però amb una hora i mitja a ritme àgil s’hi pot arribar (de fet, és el que posa a la web de la FEEC). El camí va pujant de manera constant per un estret corriol fins arribar al Coll del Perer (355m.), des d’on ja podreu començar a tenir bones vistes panoràmiques. Cal recordar que a mesura que aneu guanyant alçada cada vegada es nota més l’aire de mar, i això fa que la caminada sigui més agradable. Al cap de pocs minuts passareu per la Serra de l’Estela (465m.), i d’es d’aquí s’agafa una pista que us porta fins a l’ermita de Santa Helena (509m.), ja a pocs metres del Monestir (510m.).
Si teniu intenció de visitar el Monestir cal que abans us informeu bé, doncs només està obert al públic uns mesos a l’any. La veritat és que inclús pels que no en sabem d’art el Monestir de Sant Pere de Rodes esdevé un lloc fantàstic, i sense gaire esforç et pots imaginar com era la vida dels monjos en aquell indret privilegiat des del punt de vista paisatgístic. A dins hi podeu trobar un restaurant a preus força raonables (el menú), així com l’oficina d’informació del Parc Natural del Cap de Creus. Nosaltres el vam visitar, i vam aprofitar per dinar en una font situada just al peu de l’antic Hospital de Peregrins.
Un cop arribats al Monestir és de visita obligada el Castell de Verdera (670m.), punt més alt de la Serra de Rodes, des d’on tindreu unes vistes impressionants de l’Empordà i el Pirineu Oriental. Per accedir-hi, heu de pujar per unes escales que hi ha just al costat de l’entrada del Monestir, i seguir el corriol que queda a la vostra dreta. El desnivell és important, tinguent en compte que el feu en poc més de 10 minuts, però no us en arrepentireu pas.
Foto: Pujant al Castell es veu aquesta bonica vista del Monestir, amb Llançà al fons de tot.
De tornada al Monestir inicieu el camí de baixada cap a El Port de la Selva, seguint també el GR11, que us ocuparà un hora i vint minuts. La veritat és que potser aquest és el tram menys atractiu de la ruta, ja que baixeu per un corriol pel Serrrat de la Guerra, en línia recta, tot creuant-vos en repetides ocasions amb la carretera que baixa en forma de zig-zag. Sort que al final, ja arribant al Port de la Selva, us trobareu un parell de menhirs que enriqueixen una mica el camí. Si no voleu no cal que entreu al nucli del Port de la Selva, ja que just abans d’arribar-hi ja veureu les indicacions que us porten de nou cap a Llançà si seguiu el GR92 que queda a la vostra esquerra.
Aquest camí ja és totalment pla, tot i que el cansament acumulat fa que resulti llarg. De fet, llarg ho és, ja que es triga sobre unes dues hores justes en fer-lo. Es passa per bonics racons que us inviten a banyar-vos-hi. Nosaltres no ho vam fer, ja que vam decidir anar per feina i acabar la jornada fent unes tapetes en un bonic bar de la part vella de Lançà.
Per aquesta ruta no cal tenir un mapa, ja que està ben indicada sobre el terrey, però sí que és útil si voleu tenir una idea més general de l’entorn. A mi el que més m’agrada és el de Sua Edizioak, ja que crec que és de llarg el més complert.
