Nous enllaços!

Ja va essent hora que comparteixi amb vosaltres (eo… hi ha algú?) alguns blocs i recursos que més utilitzo darrerament. Em vaig comprometre a anar introduint poc a poc els enllaços que anava posant al bloc, i no faltaré a la meva paraula, tot i haver estat temptat de fer-ho.

Sense que l’ordre d’aparició impliqui res, el primer de qui us parlaré és d’en Roger Palà. No el conec de res, però és igual, el seu bloc m’agrada. En Roger, és de Barcelona, és periodista i actualment és el cap de redacció de la revista Enderrock. Gràcies a ell estic al corrent de les  darreres novetats que sorgeixen al nostre país. La última, per exemple, Sol i Serena. Ho reconec, sóc d’aquests poca-soltes a qui els agrada molt la música però que en canvi ens costa gastar-nos-hi diners. Gran contradicció en l’abstracte, gran realisme del món del segle XXI.  I potser per això sovint busco recursos a internet que em mantinguin informat del que es cou a casa, i en això el bloc d’en Roger és un dels millors. A més, en Roger és dels nostres, ja m’enteneu.

Seguim amb la música i seguim també amb l’Enderrock. Com us deia abans, no em puc gastar amb música tot el que m’agradaria. Per això només em compro esporàdicament l’Enderrock, la millor revista musical que hi ha en aquest país  i possiblement una de les que genera un sentiment d’autoestima més important. A les biblioteques hi vaig sovint però no se perquè l’Enderrock hi arriba amb un retard més que considerable. Quina és doncs l’alternativa complementaria? Sens dubte Enderrock TV. Sí, 30 minuts setmanals que sacien la meva set de saber, de descobrir, d’estar al corrent. Visca la tele intel·ligent!

El tercer enllaç va de política. És el bloc de l’amic i company Pablo, el Foro Anticapitalista. El seu bloc està dedicat amb cos i ànima a que cada persona d’aquest món aporti segons les seves possibilitats i rebi segons les seves necessitats.  Més concretament,  segueix els passos, els girs, les pujades i les baixades  de diferents organitzacions i moviments d’arreu del planeta. Ell forma part d ‘una organització política, però és d’aquells estranys i curiosos éssers que tot i tenir un carnet pensa amb criteri propi i és suficientment obert per donar difusió a d’altres iniciatives positives, tot i les despiadades embastides, en forma de comentaris, dels defensors de la paraula de Déu. Jo, quan a vegades penso que “tot està fatal” vaig al seu bloc i sempre trobo un motiu més per somriure, per l’optimisme. I si no mireu aquest vídeo d’una d’aquelles  senyores amb massa seny i poca rauxa que afusella verbalment al bonàs de l’Albert Botran, recentment escollit per participar a la coordinació nacional de la CUP.

Ja per acabar amb l’últim enllaç tornem a la música. Ara us parlaré de Compartim.cat. Diguem que estem, tal com carinyosament em va dir un amic, davant “d’uns pirates en tota regla”. Jo no ho se. La gent que hi ha darrera d’aquesta web es dediquen a penjar els discs dels grups catalans que més ens agraden. En realitat no se ben bé si els pengen ells, en tot cas ells posen enllaços a les pàgines on algú els penja (Rapidshare i similars que et permeten baixar-te un disc en deu minuts escassos). Sí, se que hi ha buscadors específics per buscar en aquestes pàgines de compartir arxius, però sovint si algú no em recorda que existeix tal o qual disc, a mi se’m passa per alt. Gràcies a ells he conegut i/o m’he enamorat dels Aspencat, d’en Pep Gimeno “Botifarra”, d’El Petit de Cal Eril, etc. A més, a partir d’aquesta pàgina podreu començar a descobrir pàgines similars orientades cap a d’altres estils de música que segur us obriran un nou univers. Només heu de mirar la secció d’enllaços i estirar del fil… I ara que no ens sent ningú, aprofito també per comentar-vos sobre l’existència del bloc Cançons en català i més, lloc dedicat a difondre especialment música en català descatalogada. Jo m’hi he baixat autèntiques joies impossibles d’aconseguir enlloc!