[...quatre pinzellades a l'atzar..., Xavier # 09.10.01 #]

Nascut i vivint a l’Empordà, allargassat i hipocondríac si fa no fa com tothom. Mediterrani d’influència occitana per allò de ser una mica més endreçat, silenciós i metòdic que alguns veïns de més al sud.

Cada vegada crec menys en les veritats absolutes, i per això només puc dir que segons la meva aproximació personal a Marx és probable que jo sigui marxista. D’independentista m’ho han fet, ja sabeu qui. Col·laboro quan puc i com puc amb la CUP de Celrà.

Tinc alguns grans ídols, pocs, molt pocs, com Malcolm X, i d’altres de més petits, com Fermín Muguruza. També m’agraden i m’escolto a l’Arcadi Oliveres, en Vicenç Navarro i en Matthew Tree, entre d’altres.

Tot i no ser creient ni practicant reconec en mi, malgrat em pugui pesar una mica (o no), certa influència positiva dels valors cristians bàsics.

Un dia un amic em va dir que jo, igual que ell, era una mica solitari. Jo li vaig dir: “solitari una mica sí, individualista no”. És clar que amb aquest amic, tot i ser amics, ens veiem poc.

Em sento proper a la gent que cada matí s’aixeca ben aviat per anar a una feina que tot i ser digne potser no és la passió de la seva vida. En canvi, fotria a la foguera els polítics, des de els que porten corbata fins els que van en bicicleta, els uns per fatxendes, i els altres per haver-me enganyat. Tampoc puc veure els buròcrates sindicals a sou.

M’agrada caminar per la muntanya, ja sigui sol o acompanyat. També m’agrada la música, sobretot la feta a casa, de la que n’escolto d’estils molt diferents, cosa que no és el mateix que dir, ni molt menys, que “escolto una mica tot”. Malgrat això, vaig créixer escoltant ballant i cantant els suecs Refused.

Un dia vaig sentir un psicòleg per la ràdio que va dir algo que jo hauria de recordar més sovint: “Molts ens lamentem per no tenir molts diners i gaudir d’una vida fàcil, però sovint ens oblidem que tots tenim un enorme capital a les mans: el nostre temps. Utilitzem-lo amb intel·ligència.