Manel, una nova alegria musical

Alegria, naturalitat, sensualitat… són algunes de les sensacions que em provoca escoltar una vegada i una altra el primer disc de Manel, i és que des de que va arribar a les meves mans “Els millors professors europeus” s’ha convertit en un dics de capçalera.

Aquest quatre nois de Gràcia (Barcelona) han creat el que molts consideren el milllor disc d’indie-folk en molts anys. De fet són ja un “petit” fenòmen mediàtic, especialment pels que escoltem el Delicatessen d’iCatfm. No m’enrotllaré massa perquè sovint les ressenyes de discs són molt aburrides per acabar dient de manera més o menys poètica que un disc és una passada. Només afegir que la cançó “al mar” la trobo d’una sensualitat desbordant, així com la de “ceràmiques Guzman”. La de “ai Dolors” és un dels altres hits del disc, divertida i ballable.

A disfrutar-los, en el seu myspace o en aquest video:

Festival (a)phònica, Banyoles 2008

Arriba el bon temps i, ja se sap, els festivals comencen a rebrotar de nou. Fa uns dies us parlava del PopArb, i deia que és el meu festival preferit dels Països Catalans. Em mantinc fidel al que vaig dir, però avui voldria destacar un altre festival que any rera any s’està guanyant la meva admiració per la feina ben feta que fan. Us estic parlant de l’(a)phònica de Banyoles, que tindrà lloc a la capital del Pla de l’Estany del 25 al 29 de juny.

Aquest és un d’aquells festivals que manté un lligam amb un terrtori i una filosofia. M’explico. El Festival té la seva seu a Banyoles, i parteix de la iniciativa i suport local, doncs Banyoles és una ciutat amb una importantíssima activitat musical des de fa una pila d’anys (HHH, Kitsch…). No és com el Rock in Rio, que ara es fa a Lisboa gràcies als talonaris. Esperem que l’(a)phònica continui rebent suficient suport local per continuar sempre a Banyoles. D’altra banda és un d’aquells festivals que no pretén ser el festival més gran del món, i a mi això m’agrada molt, i per tant no competeix amb els dinosaures que tots coneixem. Es tracta d’un festival molt particular, encarat a donar rellevància a la veu dins del que és la música. És a dir, té una identitat propia i diferenciada. Presenten un cartell de qualitat i ben pensat, al marge de les modes i tendències del moment, amb un munt d’activitats paral·leles, que no se pas si tenen una rendibilitat econòmica massa gran, però que mostren l’entrega i el compromís dels organitzadors. Cal destacar també que la major part de concerts són gratuïts, i els que són de pagament tenen preus molt assequibles tinguent en compte l’status dels artistes.

Aquest any el cartell és realment atractiu, amb artistes de molta qualitat, com l’històric i imprescindible Raimon i Pedro Guerra, entre d’altres. També hi haurà espai pel pop més indie, amb un valor segur com Love of Lesbian i els locals i prometedors Praga. Sense oblidar, és clar, la important presència de la música folk (el Botifarra) i de les formacions gironines, com l’infravalorat Eduard Canimas o Ensemble l’Albera.

En definitiva, l’(a)phònica d’engunay es presenta com un espai on podrem aprendre coses noves, evolucionar i posar els nostres referents una mica més enllà del que teniem fins ara. Amb passió, compromís i bones maneres la gent d’Alter Sinèrgies estan construint una cita que cada any és fa més i més ineludible.

I sigui dit de pas, que n’aprenguin els moderns dels Primavera Sound, preocupats per que ja casi hi van més guiris que locals i perquè ja no saben on posar la massa de gent que hi va . Ells representen un model de festival que per mi no té massa sentit. Llarga vida als festivals de poble!!!

PopArb 2008

El PopArb és el meu festival preferit dels Països Catalans, i aquesta setmana han anunciat la programació de l’edició d’enguany (ué!). Al PopArb hi vaig anar per primera vegada l’any passat i sincerament, vaig disfrutar com feia temps que no feia, sortint d’allà amb un somriure d’orella a orella. Hi vaig veure per primera vegada grupassos com Joan Miquel Oliver, San Josex (brutal!), Quimi Portet (qui tip de riure!!) o Love of Lesbian (que bons i que poc reconeguts!).

Aquest any, però, també podrem veure bons grups, i alguns també m’agraden molt, com Mishima, Sanpedro, Sisa, L’Orquestra Fireluche (quins tius més bojos!), Conxita, Roger Mas (UN CRACK) o Madee (l’últim disc és molt bo, i la cançó “Transference 2″ una joia que podeu escoltar al seu myspace) . En canvi, a Facto de la Fe i a en Guillamino els tinc, per dir-ho d’alguna manera, una mica entravessats…

Alguns dels motius que fan que consideri el festival d’Arbúcies com el millor del nostre país són:

• Es dedica a difondre exclusivament la música feta a casa, independentment de l’idioma en que es canti. És clar que jo també escolto coses de fora, però ja n’estic ben tip de buscar coses de qualitat en més enllà dels Pirineus. Aquí tenim un munt de bons artistes i sempre han de lluitar contra la invasió anglosaxona…

• No pretén ser el festival més gran del mon: existeix una competència brutal entre diferents festivals més o menys similars (summercase / primavera sound / Benicàssim, etc) que, curiosament, tots volen ser els més alternatius i independents, i per aconseguir-ho intenten portar el grupillo del moda del moment a Anglaterra i més gent que el festival del costat. Quina incoherència, no? El PopArb està totalment al marge d’això, doncs el recinte és molt petit, posant a la venta no recordo si 1500 ó 2000 entrades. Sí, senyor!!
• Perquè porta el pop de qualitat a un petit poble. Diuen els tòpics que el pop indie és per la ciutat, i a Arbúcies demostren que això no és així.

… i així podria continuar una bona estona. Poso uns quants enllaços a alguns dels grups que més m’agraden dels que hi tocaran aquest any. A disfrutar!!:

Anímic
Conxita: des de la seva web us podeu baixar el seu disc lliurement!!
Dj Phil Musical
El petit de Cal Eril!
Facto Delafé y Las Flores Azules
Guillamino
La Banda Municipal del Polo Norte
La Casa Azul
Linn Youki
Madee
Manos de topo
Miqui Puig Dj
Mishima
Orchestra Fireluche
Roger Mas
Sanpedro
Sisa + Acapulco All Stars

Ja ho sabeu, el 27 i 28 de juny ens veiem a Arbúcies!

Comencem amb San Josex

Està clar que no hi havia millor manera de començar aquest bloc que amb San Josex. Els motius són varis: la seva música, la seva naturalitat expressada tant en les lletres com en la seva actitud, que és de l’Empordà i que en valora el paisatge i el tarannà i que, tot i que no ens coneixem personalment, tenim amistats comunes…

Sincerament crec que San Josex és una figura clau de la nova generació de músics del nostre país, juntament amb Joan Miquel Oliver, Refree, etc. Tot i que no fa grans proclames radicals, per mi la seva obra té un gran contingut polític, en el sentit que transmet d’una manera molt natural i sincera la manera de ser, viure i sentir de la gent del carrer, de la gent senzilla, i que sovint ell situa a l’Empordà. Sense ser un músic pretensiós defensa amb dignitat allò que ens identifica i ens caracteritza, donant-li el valor que es mereix, i per això és tan fàcil sentir-lo tan proper. Tota una declaració d’intencions davant l’onada globalitzadora actual. Bé, almenys així l’entenc jo…

No perdeu l’oportunitat d’escoltar el seu darrer disc “Temps i rellotge”, i visiteu el seu bloc http://bloc.sanjosex.com, la seva web www.sanjosex.com o el seu mypace www.myspace.com/sanjosex i així tindreu una visió global de la seva obra. Val la pena, us ho asseguro. Mentrestant us deixo amb dos dels seus vídeos: “Temps o rellotge ” i “Polvorons amb mel”, potser algú de vosaltres hi troba cares conegudes…