Els remeis casolans i Les Gavarres

Buf!!! Per no tenir tele a casa estic prou al cas  de les poques coses que fan i m’agraden. Tot sovint miro la pàgina de ” TV3 a la carta“, i darrerament hi he trobat un parell de reportatges que m’han agradat molt i crec que poden agradar a tot aquell qui li agradi la natura, la cultura popular i Les Gavarres.

El primer documental és sobre les trementinaires i en Pius Font Quer. Les primeres són les dones de l’Alt Urgell que a mitjan segle XIX recorrien Catalunya aplicant tota classe de remeis casolans, fets amb herbes, naturals.  Si en voleu saber més podeu visitar la web del museu dedicat a elles. Per la seva banda, en Pius Font Quer va ser un dels botànics més importants del nostre país, i que va realitzar una gran tasca d’investigació i difusió de la nostra flora i les seves aplicacions. Personalment, tot i que el que jo conec d’aquest camp són quatre coses bàsiques, us puc assegurar que el món de la botànica cada vegada més me’nganxa més. Vaig començar amb les plantes silvestres comestibles, després els licors casolans, les plantes medicinals, i així a poc a poc…. espero que aquest documental us faci enganxar a aquest món tan apassionant!!!

Aquí podeu veure el documental. Dura una hora però val realment la pena!!! Sembla que wordpress avui no vol pujar videos, així que us deixo amb l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/913959

L’altre documental que m’agradaria presentar és sobre Les Gavarres. En altres entrades d’aquest bloc ja parlo de lo molt que m’agrada aquest massís, i amb aquest documental podreu conèixer els peixos que hi viuen. De fet, el Consorci de les Gavarres n’ha editat una guia, però el programa El Medi Ambient, de TV3, hi va dedicar un espai que farà les delicies d’aquells que ens estimem aquest particular racó ignorat per tanta gent!. Aquest és molt curt, i el podeu veure aquí:

Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/934619

El somni

La vida, la llibertat, la natura, la bellesa de les coses simples, el país… això i molt més és el que es pot veure a El somni, el documental en el que se’ns mostra l’última vegada que en Joan “Pipa” va fer la transhumància, portant el seu ramat d’ovelles des de l’Empordà cap als verds prats del Ripollès. Ja es ben curiós que hagi de ser un director francès tot i que afincat a Banyoles, en Christophe Farnarier, qui ens apropi a aquest enorme tresor de la nostra cultura. Un cop més es reafirma allò de que som un país que ens costa valorar el que tenim.

El documental no fa pas un repàs històric de la transhumància, sinó que ens mostra en Pipa tal com és, ell i la seva feina, i els seus pensaments, directe, sense manipulacions ni intencions d’idealitzar res. Un home que durant tota la vida havia passat desapercebut per les nostres muntanyes, ara pren protagonisme com a garantia de la nostra cultura, autèntic guardià d’una part important de la nostra identitat. Acompanyat sempre d’una excel·lent fotografia, el documental aconsegueix transportar-nos en el temps i l’espai per retornar-nos violentament a la realitat pura i dura, on la tradició s’acaba i es veu esclafada per l’agressiva acció de l’home que destrueix sense miraments el territori, fomentant el canvi climàtic i condemnant les tradicions més maques a l’oblit absolut. Tot en el nom del progrés. En “Pipa” deixa finalment la seva feina. Ja no és rentable. Progrés? Per a qui i per a què, em pregunto jo?

Veure’l és imprescindible per tots els que s’estimen la natura, el país i la nostra cultura popular. Defensar-ne, ni que sigui l’esperit, cadascú des del seu àmbit, és una qüestió de dignitat, de justícia.

Aquí en podeu veure el tràiler, i al Truffaut de Girona el podeu veure sencer: