La CUP de Girona fa una crida al boicot del Tour de França

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de la ciutat de Girona ha decidit organitzar un boicot al Tour de França al seu pas per Griona, el proper 9 de juliol. La CUP considera que el Tour representa els valors de l’Estat francès i qualifica de “desorbitada” la despesa social que ha representat per l’Ajuntament de Girona, que “no ha comptat amb el vistiplau ciutadà”. L’organització juvenil Maulets també se suma a aquestes crítiques. CUP i Maulets expliquen que “l’Estat francès històricament ha dut a terme una estricta política de negació de les realitats nacionals que existeixen al seu territori, afectant també als catalans del nord”.

Davant d’aquesta constatació, la CUP convida a tots els gironins i gironines a exhibir la identitat catalana. Tanmateix, aquesta organització independentista denuncia la comercialització de l’esport i la seva mercantilització exagerada. La CUP considera que la carrera no pot barrejar-se ni confondre amb polítiques de promoció del ciclisme, amb els esports en general i molt menys amb els hàbits saludables.

Euskadi, mirant endavant

Aquest diumenge passat hi va haver eleccions autonòmiques a Euskadi. Però no eren democràtiques perquè no hi eren representades totes les sensibilitats polítiques: hi ha 101.000 vots que no tindran representació parlamentària gràcies a la croada espanyola contra l’esquerra abertzale, recolzada per la dreta basca…En fi, res que no sapigueu.

Som molts, però, els que pensem que el líder visible de l’esquerra abertzales, Arnaldo Otegi, és el millor polític que hi ha hagut a l’Estat espanyol en molts anys. De fet, puc dir sense embuts que vaig aprendre més de política i sobre el conflicte espanyol a Esukadi escoltant un a conferència de l’Arnaldo Otegi que llegint no sé quants llibres.Estic convençut que si hi torna a haver un procés de pau ell hi tindrà molt a fer i molt a dir.

Recentment, i en motiu del desè aniversari del diari Gara, es va celebrar un fòrum de debat on diferents periodistes parlaven amb l’Arnaldo Otegi. Crec que el vídeo val molt la pena, per la seva claredat de discurs i per la sinceritat que desprèn. Jo me’l crec. Aquí en poso un fragment que corre pel youtube, i la resta del debat el podeu seguir a l’enllaç que poso més avall. Ah, i que consti que no sóc terrorista, no tinc armes a casa, ni cap zulo, ni m’agrada que hi hagi morts per un conflicte polític que es podria solucionar negociant, ni 700 persones a la presó…
.

Podeu seguir la resta del debat clicant aquí.

La unitat d’Espanya i el 12 d’octubre

Ja se que aquest vídeo no és massa políticament correcte, però és que ja s’ha explicat tantes vegades i la realitat és tan òbvia, que ja no calen gaires explicacions. A més, em fa molta gràcia…

Queda clar, no?

Per tots els mitjans… contra la MAT!!

Quan n’hi ha que no volen escoltar, quan t’inunda la sensació d’impotència i quan veus que el teu territori està siguent massacrat sense miraments per la dinàmica desarrollista dels dirigents del teu país i pels caps de grans empreses com REE i Endesa, quan aquests actuen com a autèntics tirants que no escolten la veu del poble ni la normativa vigent…tot això et dóna peu a pensar que les normes democràtiques que haurein de caracteritzar la nostra societat ja no tenen pes, i per tant, ells mateixos han obert la veda per utilitzar tots els mitjans contra el projecte de la MAT.

Aquesta passada matinada hi ha hagut una nova acció directa contra la MAT i que jo celebro efusivament. Aquesta acció em dona raons per pensar que aquest  país encara està viu. Tal com anuncia el diari Avui, aquesta passada nit han cremat dues excavadores i dos remolcs a Centelles (Osona). Aquest ja és el 18è acte de sabotatge que es porta a terme.

S’han fet enormes manifestacions, s’han presentat estudis, s’estan engegant iniciatives institucionals de tota mena… però ells continuen anant a la seva, i els d’ERC i IC-V amagant el cap sota l’ala…I que consti que no sóc pas un defensor d’aquest tipus d’estratègia, però encara m’agrada menys que es trepitgi la dignitat humana per uns que s’escuden en un sistema judicial fet a mida del seu gust.

Avui és un dia ple d’optimisme.

Foto: imatge de l’acció que va cremar una grua al mes de juny

Xabier Arzalluz a Girona

“No és un dels nostres, però el trobem a faltar”. Això és el que em va dir un bon amic quan li vaig explicar que aniria a una conferència de Xavier Arzalluz a Girona, i crec que és una bona manera d’expressar el que jo també sento. Certament Arzalluz és un conservador, catòlic, que no qüestiona els principis del sistema establert, i que ha donat cobertura als que torturen i empresonen a l’esquerra abertzale. Però malgrat tot això trobo a faltar les valoracions que sovint deixava anar per televisió, aquells dards ben afilats contra la lògica espanyola.

Malgrat tot això, Arazalluz també ha plantat cara a Madrid, ha estat en el centre del conflicte des de fa molts anys, i això l’ha convertit en un d’aquells homes que encarna la historia en el seu propi cos, un home d’aquells que se sap important, que la gent el mira, que la seva sola presència omple, que te aquell parlar propi dels que han passat pels jesuïtes bascos (com tota la vella guàrdia del PNB i un bon grapat d’intel·lectuals bascos)….

Amb un parlar plàcid però ferm, Arzalluz ens va deleitar el dijous 22 amb una conferència d’una hora de durada on va fer un repàs als països europeus que han sorgit en el últims 20 anys a Europa basant-se en el dret a l’autodeterminació, i com tota la classe política europea, entre ells gent com Felipe Gonzalez i Aznar, han reconegut oficialment sense problema. Va explicar quins serien els propers passos pel Pla Ibarretxe, les raons de la persecució policial-judicial a l’esquerra abertzale més enllà de la falsa excusa del “terrorisme”, i va deixar clar que qui aixequi massa la veu contra Ibarretxe dins del PNB té els dies comptats. Tot això barrejat amb un munt d’anècdotes de la política que es fa als passadissos i als despatxos del congres espanyol. Sí, va ser clar i contundent, com de costum.

S’accepten totes les crítiques que es vulguin contra ell, i no tinc perquè excusar-me per anar a un acte d’un personatge que molts considerem com un traïdor a la causa que diu defensar, però fins hi tot es poden aprendre moltes coses escoltant aquells qui no pensen com un mateix.

Continua el viacrucis de l’aigua

El meu desengany amb els polítics està arribant a uns límits insospitats. Ja sabem com són, però és que últimament estan deixant el llistó molt alt amb el tema de l’aigua.

Ara resulta que en Narcís Piferrer, gerent del Servei d’Aigues de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. ha anunciat en una entrevista a Radio Girona que ens els propers mesos el rebut de l’aigua pujarà. La raó? “Al loro…” com deia Laporta… Resulta que actualment el consum d’aigua d’aquests municipis ha baixat als nivells de l’any 1999, tot i que la població ha augmentat amb 25.000 habitants més (…i algunes indústries que no comptabilitzen), i segons en Narcís Piferrer això vol dir que els ingressos del servei d’Aigues han disminuit considerablement mentre que les despeses en personal i manteniment són les mateixes!!! Carai, quina clarividència, quin geni matemàtic que és aquest home!

És ben curiós, doncs el mateix Narcís Piferrer es dedicava a enviar cartes el mes de març de 2008 demanant un estalvi d’aigua la població. Suposo que en aquell moment de treball intens se li deuria passar per alt afegir a la carta quelcom de l’estil de “… però això sí, vagin preparant la cartera perquè de pagar, pagaran igual o més, tan si estalvien aigua com si no…”. Sort que la resposta popular no s’ha fet esperar, i com a mínim la indignació ja s’ha estès a la xarxa, i suposo que el portarà a algun tipus de rectificació o, seguint el seu estil, de mig engany o manipulació.

Una altra cosa que no entenc és: si com que baixa el consum ha de pujar el preu del litre, perquè no van baixar els preus quan el consum era més alt? I com és que el preu dels pisos no baixava quan la demanda era tan alta?… aquí hi ha alguna cosa que falla.

Fa pocs díes l’Ajuntament de Celrà va impulsar la creació d’una comisió oberta a totes les forces polítiques, entitats i ciutadans del poble, per tractar el tema de l’aigua. Primer per començar amb un estudi i analisi de la situació actual, i posteriorment per fer un treball pedagògic per fer un ús racional d’aigua i aplicar noves mesures. La iniciativa és molt bona, i per això la CUP hi estem participant. Ara bé, si aquest estalvi d’aigua ha de portar a pujar les taxes potser que ens ho fem mirar tots plegats.

Aquest país m’encanta!!

Jo també sóc antimonàrquic!

Una vegada més la justícia espanyola mostra el seu odi cap a qualsevol mostra de dissidència, encara que aquesta sigui no violenta i simbòlica. El jutge Grande-Marlaska ha aplicat aquesta setmana passada una mesura excepcional i ha embargat les nòmines, comptes corrents i els cotxes dels encausats per la crema de fotos del rei.

Ja s’ha escrit molt sobre aquest assumpte, però només volia transmetre un missatge de solidaritat als encausats. Cal seguir endavant, doncs està clar que els hi preocupa que és qüestioni una vegada i una altra, des de molts pobles i viles, la unitat, la història i la raó de ser del seu país. Aquest és l’únic camí.

Llegiu, si voleu, com el company encausat Lluís Sales relata el seu primer encontre amb el jutge Grande-Marlaska, i seguiu l’evolució del cas a través de la web “No al rei”.